6 mesos.

Envio aquesta carta a l'infinit perquè ja fa molt que no se res de tu, i no se on seràs, espero que tot et vagi genial i que tots els teus somnis s'hagin fet realitat. Avui, el meu dia, bueno el nostre dia, m'han fet molts regals, però cap es perfecte si tu no hi ets. T'enyoro. Cada dia penso en tu, i es que ja no se ni quan de temps fa però les nostres vides es van formar i per desgracia tu no hi eres a la meva. L'últim record van ser aquells fantàstics campaments d'estiu dels teus Ràngers del K-2 i dels meus del Mare de Déu de Montserrat. Que màgic era despertar-me cada dia sota la mateixa tela ronyosa de la tenda que tu, preparar milers d'activitats perquè els nens poguessin gaudir tant com nosaltres en els nostres temps i com ho seguiem fent. Recordo perfectament aquelles guerres de foulards en les que sempre guanyava jo, aquells partits de futbol escolta en els que els protagonistes erem nosaltres i el nostre equip per les grans estratègies que ens feien guanyar. I també aquell Pic que vaig coronar amb tu al costat, una sensació, un record que sempre serà part de mi. Quantes abraçades recordo, cada una m'ha quedat marcada, però ara no hi ets, i creu-me tot va ser tant raro que el cop va ser mes fort. Ningú m'entenia, tothom pensava que no podia ser per tant, però tampoc ningú va arribar a tenir la petita idea de que tu ho havies sigut tot per mi al costat de la Gemma Basanta Trabado, ningú va voler preguntar el perquè, i jo seguia a l'habitació llegint tots els missatges que em vas enviar, totes les coses que m'havies dit, tot, perquè era l'únic moment en el que et sentia a prop. Però quan em tancava a l'habitació el que em semblava mes fotut de tot es el que el món seguia igual, que la gent continuava caminant com si tot fos perfecte, tothom reia per no plorar, i s'havia que de totes aquestes persones que seguien amb la seva rutina tu també hi series i això em feia més mal. Saps que es el pitjor de tot? Que en el fons tu no has sigut qui ha desaparegut, e sigut jo. Vaig ser una covarda, potser una idiota però vaig complir el meu somni de veure món, i ara soc a on e d'estar potser.. a Galícia, després d'haver recorregut mig món gràcies al meu treball, perquè soc periodista, si periodista, i escric sobre histories de persones d'altres paisos, però el meu primer article va portar el teu nom com a títol. Sempre al meu cor. T'estimo.

MMC (4/05)

Una persona que et pot arribar a canviar la vida, una persona que amb un hola et pot fer somriure, una persona que et pot deixar sense paraules, sense aire, una persona que amb un com estàs diu més que qualsevol altre amb un t'estimo, una persona que t'ha fet sentir una barreja de sentiments que no es pot explicar amb paraules, una persona a la que pràcticament li deus la teva felicitat, una persona amb la que es bonic somiar, amb la que es bonic riure, amb la que simplement ets sents bé, molt bé, més que això, més que genial, ets sents viva, viva i feliç. Gràcies es quedaria tant curt... un t'estimo es quedaria tan corrent... un et necessito es quedaria tan insignificant al teu costat, perquè tu, tu ets aquella persona més especial que les demés que has de tindre a la vida, una persona que has d'estimar més que als demés, una persona amb aquest toc de gràcia, amb aquest toc d'amor que et fa sentir millor. Ser el que es estimar gràcies a tu, ser el que es la felicitat gràcies a tu, la vaig descobrir aquell 4 de Maig del 2010, i m'encanta la sensació, gràcies per haver-me ensenyat a ser com soc. T'estimo es queda massa curt.

VIVE.

No busques una historia como la de Romeo y Julieta. No esperes una riqueza como la del Vaticano. No juegues con el dinero como hacía Michael Jackson. Sé persona, lucha por ti mismo que nadie lo hará por ti. Construye cosas que el hombre aún no ha tenido tiempo de construir, mira la vida como si fuera un juego, pero si lo haces, no intentes ganar, simplemente participa. No esperes más de lo que das. No tengas una meta clara, tú sólo encargate de disfrutar, después ya encontrarás la meta y lo más importante, ya le encontrarás un sentido a todo lo que has hecho.

EL SECRETO DE LA VERDAD.

Quizás sea demasiado tarde para poder arreglar todo lo que he hecho mal. Todo a ido tan rápido que ni se que a pasado. Las cosas han dado un giro de 360 º y yo me siento más perdida que nunca, ya no se ni donde estoy, ni que soy, para mí ya pocas cosas tienen sentido ... Y lo peor es saber que esa sensación ya la viví una vez y que me prometiste que nunca más te irías, que nunca más volvería a sentir lo que sentí aquellos días... pero ya ves, las palabras se las lleva el viento, y veo que las promesas también ...

Que no todos los días seran buenos...

Aguantar todo lo malo y sonreír.
Esperar que pase algo que te haga feliz.
Mirar como la vida pasa y que tú sigues así.

Sentimientos cerrados que tienen miedo de salir.
Y que te sientes sola porque él ya no está aquí.
Buenos días por la mañana te dicen ...
y tú ríes, buenos días serán para ti.
Cansada de darle a la pared hasta hacerte sangre.
Cansada de luchar por cosas que nunca conseguirás.
Vivir la vida es lo que te toca,
pero ahora sólo tienes ganas de marchar.

Mirar, escuchar, soñar, reír
volar por el planeta hasta llegar al sol.
Que tu vida era tuya hasta que alguien te la quito.

14/03.

I pensar que Dissabte ja farà nou mesos que no hi ets. I saber que ens esperen les pitjors festes de Nadal de les nostres vides, si, es dur, molt dur, però es més dur saber que mai més podré sentir-te riure, que mai més podré sentir el teu amor, que mai més et podré tornar a abraçar, mai més podré veure't. Però creu-me quan et dic que mai em cansaré de banyar-me a les aigües de Cubelles per recordar-te, per sentir-te, encara que et sento cada dia més a prop meu. Gràcies per ser on siguis i protegir-me de tot.

BARCELONA!

Barcelona, una ciutat que va al seu ritme. Una ciutat en la que de dilluns a divendres i en alguns casos fins i tot els caps de setmana tothom segueix la seva rutina, cadascú a lo seu. Barcelona es mou, es mou ràpid, massa ràpid. Els turistes en canvi queden meravellats per algunes vistes, monuments, museus...  Les simples rambles per les que estem acostumats a caminar, el monument a Colom en el que ja gaire bé ni et fixes, la Sagrada Família que segueix allà, que sembla no avançar però que a ells els hi fascina, i així milions de coses que estem acostumats a veure, però que mai som capaços de fixar-nos del tot. Mira al teu voltant amb uns altres ulls, que només així coneixeràs la veritable màgica BARCELONA.