6 mesos.

Envio aquesta carta a l'infinit perquè ja fa molt que no se res de tu, i no se on seràs, espero que tot et vagi genial i que tots els teus somnis s'hagin fet realitat. Avui, el meu dia, bueno el nostre dia, m'han fet molts regals, però cap es perfecte si tu no hi ets. T'enyoro. Cada dia penso en tu, i es que ja no se ni quan de temps fa però les nostres vides es van formar i per desgracia tu no hi eres a la meva. L'últim record van ser aquells fantàstics campaments d'estiu dels teus Ràngers del K-2 i dels meus del Mare de Déu de Montserrat. Que màgic era despertar-me cada dia sota la mateixa tela ronyosa de la tenda que tu, preparar milers d'activitats perquè els nens poguessin gaudir tant com nosaltres en els nostres temps i com ho seguiem fent. Recordo perfectament aquelles guerres de foulards en les que sempre guanyava jo, aquells partits de futbol escolta en els que els protagonistes erem nosaltres i el nostre equip per les grans estratègies que ens feien guanyar. I també aquell Pic que vaig coronar amb tu al costat, una sensació, un record que sempre serà part de mi. Quantes abraçades recordo, cada una m'ha quedat marcada, però ara no hi ets, i creu-me tot va ser tant raro que el cop va ser mes fort. Ningú m'entenia, tothom pensava que no podia ser per tant, però tampoc ningú va arribar a tenir la petita idea de que tu ho havies sigut tot per mi al costat de la Gemma Basanta Trabado, ningú va voler preguntar el perquè, i jo seguia a l'habitació llegint tots els missatges que em vas enviar, totes les coses que m'havies dit, tot, perquè era l'únic moment en el que et sentia a prop. Però quan em tancava a l'habitació el que em semblava mes fotut de tot es el que el món seguia igual, que la gent continuava caminant com si tot fos perfecte, tothom reia per no plorar, i s'havia que de totes aquestes persones que seguien amb la seva rutina tu també hi series i això em feia més mal. Saps que es el pitjor de tot? Que en el fons tu no has sigut qui ha desaparegut, e sigut jo. Vaig ser una covarda, potser una idiota però vaig complir el meu somni de veure món, i ara soc a on e d'estar potser.. a Galícia, després d'haver recorregut mig món gràcies al meu treball, perquè soc periodista, si periodista, i escric sobre histories de persones d'altres paisos, però el meu primer article va portar el teu nom com a títol. Sempre al meu cor. T'estimo.